La Mare Terra està a punt d'entrar a la tardor, aquell moment en què la mort forma part de la vida i tot torna el camí de retorn cap a la Terra.
Deixar anar tot allò que ja no formarà part de la vida caminant cap a la foscor, la introspecció, la cura, l'escolta més íntima.
Aviat el tel que separa els dos mons es tornarà més fi i la vida i la mort es donen la mà.
Un cop més sento d'obrir aquest espai, trobar-nos amb molt d'amor i respecte, per honorar totes aquelles persones, animals i éssers que han compartit la vida amb nosaltres i ja no hi són.
Honorar els nostres difunts el nostre llinatge, d'allà on venim i agrair el seu i el nostre camí de vida.
Mirar de cara la mort és obrir-se a la vida.
Vaig fer el cercle de tot santa per casualitat, sense esperar res a canvi. Nomes arribar ja vaig veure que estava emboltada de dones increibles, que la Beni ho havia preparat tot amb l'amor i la passio que la caracteritza. Al començar, de seguida vaig entrar a les indicacions que ens anava guiant, vaig poder dir adeu a molts dols que tenia, sentint-me tota l'estona acompanyada d'una energia de dones que escoltaven sense jutjar res. Desde llavors, moltes coses han canviat. Vaig poder donar espai per poder tornar a donar vida.
Ha estat una oportunitat per aturar-me, tancar els ulls i pensar en les persones que ja no són físicament amb mi, però continuen vivint dins el meu cor. Persones que formen part de la vida, que m'han deixat records i una petjada que en el temps no pot esborrar.
Amb aquest cercle he pogut recordar-los, parlar-los des del meu interior, donar-los les gràcies i enviar tota l'estima que encara porto dins meu.
Va ser un cercle que va superar totes les meves expectatives! La Beni va preparar un espai que, només entrar-hi, ja t'abraçava: un altar preciós, un pastís de tardor i una infusió escollits amb molt d'amor i totalment encertats per a l'ocasió. I, a més, deliciosos!
Va ser una estona molt bonica per connectar amb mi mateixa a través d'una meditació que em va posar la pell de gallina i, alhora, per recordar i honrar els meus ancestres i els éssers estimats que ja no hi són.
Hi va haver un moment qui volgués podia compartir, com s'havia sentit o a qui havia volgut honrar. Va ser molt bonic i emotiu!
I no oblidaré l'acabament: totes juntes en una gran abraçada, acompanyades per unes cançons que la Beni va escollir amb tant d'encert que no podrien haver estat més adients per a la vetllada. MÀGIC!
Gràcies, Beni, tornaré! I ho recomano al 200%. És una experiència de tardor preciosa per donar espai al dol, connectar amb una mateixa i compartir des d'un lloc molt especial.